SEAT Málaga: un Ritmo re-renovat

     Aquest model representava la versió de 4p del SEAT Ibiza I i tenia els mateixos problemes de falta de qualitat, sobretot a les seves primeres versions dissenyades quan encara la influència de Volkswagen era purament testimonial.

     El SEAT Málaga, conegut internament al Centre Tècnic de Martorell com a projecte S-3, va néixer en un moment crític de transició per a l'automobilística espanyola: quan SEAT havia trencat el seu acord històric amb Fiat i encara no estava sota el control absolut del Grup Volkswagen. Presentat a la primavera de 1985, tenia la missió de substituir el veterà SEAT 131 i completar una nova família de models propis juntament amb l'Ibiza I i el Ronda. Com a curiositat, per a la seva exportació a Grècia va haver de canviar el nom pel de SEAT Gredos, ja que la paraula "Málaga" sonava massa semblant a un insult local ("malaka").

     El SEAT Málaga no era un model totalment nou. Es basava en molts aspectes en l'anterior model, el Seat Ronda, el qual al seu torn era tant sols un SEAT Ritmo amb lleugers retocs forçats precipitadament per la ruptura de relacions amb Fiat. A principis de la década '80-'89, SEAT es va quedar sense recolzament estranger per treure nous models i, a la vegada, amb un dèficit que feia presagiar el tancament de l'empresa. És en aquest estat de coses que hem d'entendre que SEAT no fos capaç de desenvolupar mode totalment nous, i es veiés forçada a seguir remodelant els seus antics models, com en aquest cas.

     Per garantir l'èxit del model, la marca va recórrer als millors especialistes d'Europa. El disseny d'aquesta berlina de tres volums va anar a càrrec de Giorgetto Giugiaro (Italdesign), el desenvolupament de la carrosseria el va fer Karmann i l'empresa espanyola Astesa en va dissenyar els interiors. El resultat va ser la primera berlina de tracció davantera de SEAT, un vehicle molt ampli que destacava especialment per un maleter de capacitat enorme, fixat en 515 litres segons la normativa ISO.

     Mecànicament, per una qüestió de limitació de costos, el vehicle aprofitava la plataforma del Fiat Ritmo i el SEAT Ronda, heretant-ne elements com la suspensió del darrere per ballestó transversal. Tot i això, el veritable atractiu s'amagava sota el capó amb els nous motors de gasolina encarregats a Porsche Engineering, coneguts comercialment com a System Porsche. Aquests blocs tenien cilindrades particulars, d'1.2 litres (63 CV) i 1.5 litres (85 CV), dissenyades específicament per aprofitar la maquinària de fabricació que ja tenia SEAT. Més endavant, el 1987, s'hi afegiria una potent versió d'injecció de 100 CV. A la gamma dièsel, en canvi, es va mantenir el vell propulsor Fiat d'1.714 cc i 55 CV.

     Comercialment, el cotxe va tenir dues cares. A Espanya va ser un autèntic èxit, superant l'Ibiza I en volum de vendes l'any 1985 i sent guardonat com a Cotxe de l'Any el 1986. Als mercats estrangers, però, les vendes van ser molt baixes perquè els seus acabats i nivell de qualitat general eren inferiors als dels seus competidors directes, com el Renault 9 o el Volkswagen Jetta.

     I és que els acabats així com la seva qualitat va ser en general francament dolenta, encara que amb el temps i l'adquisició de la manera de treballar del grup Volkswagen, també foren millorant en molts aspectes.

     Amb l'arribada dels anys noranta i per fer front a la competència, el model va rebre una actualització estètica el 1989 que n'afectava sobretot la calandra i modernitzava el quadre de comandaments. Finalment, la producció del SEAT Málaga va cessar a principis de 1991, tancant el seu cicle amb 231.946 unitats fabricades. Va ser rellevat pel SEAT Toledo I, el primer model desenvolupat íntegrament amb Volkswagen, deixant com a llegat el fet d'haver estat un autèntic salvavides econòmic per a SEAT durant la seva etapa més incerta.

Imatges: clica a sobre per ampliar-les